Carnestoltes al meu poble, Xeraco

La primera vegada que vaig sentir parlar-ne del CARNESTOLTES va ser al col·legi de Xeraco fa 35 anys. Abans quedava prohibida tota manifestació que no fòra “aprovada” pel NACIONALCATOLICISMO. Per celebrar-lo anàrem molts alumnes de 8é d’EGB de tota La Safor al C.P.” Roís de Corella” de Gandia. Des d’aleshores, la tradició carnestolera s’ha consolidat al nostre poble, comarca i País, però tingué en els col·legis i en els docents compromesos d’aquells temps el seu renaixement, empeny i força. Aquelles i aquells mestres de la “Transició” entenien que donar a conèixer els arrels de poble i, en la nostra llengua vehicular, facilitava l’aprenentatge i ajudava a una millor cohesió social de les persones. No va resultar debades aquella tasca; s’aconseguien drets i millores democràtiques. Després de 35 anys he tornat a veure i viure el Carnestoltes del meu poble amb els ulls dels infants. Eixos ulls comuniquen que pares, mares i docents no podem defallir i ha de seguir mantenint la ilusió per l’ensenyament de qualitat, per la llengua, pels drets i pels valors que ens han vertebrat com a poble .

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *